Resenya de l'exposició
Panoràmic
En Panoràmic hi van haver un total de 15 exposicions, de les quals totes tenien una temàtica en comú: el quart paisatge.
El quart paisatge es tractaria de, per exemple, espais devastats (per l'acció de l'home o les catàstrofes), llocs artificials, recreats (Parcs temàtics, Diorames) o iconitzats fins a la seva dissolució com a realitat (postal turística), els videojocs, entorns virtuals, etc.
Les exposicions tenien una durada des del 20 d'octubre fins al 27 de novembre (De l'any 2022).
D'entre totes les exposicions, va haver-hi tres que em van trucar especialment l'atenció:
Bringing Intimacy Into The Landscapes
(Exposició de RiverBoom)
Riverboom és una editorial i un col·lectiu artístic nascut l'any 2002 a la vora del riu Boom, a l'Afganistan. Reuneix fotògrafs, periodistes, escriptors i cineastes, tots malalts de curiositat. Riverboom és una de les realitats més fresques i irreverents de la fotografia documental contemporània.
Aquesta exposició va ser molt sorprenent per a mi, ja que des de lluny les fotografies semblen paisatges bells i pulcres, però quan t'apropes pots observar com la realitat és molt diferent del que semblava, pel fet que a totes les imatges hi ha un senyor ensenyant el cul a la fotografia, i això és el quart paisatge; el que no es pot veure si no et fixes correctament.
Em sembla una
Violencia natural
(Exposició de Mayra Martell)
Comissariada per Paula Laverde i Laia Casanova
La fotògrafa mexicana instal·lada a Sinaloa presenta una exposició sobre el paisatge resultant de l’explotació d’espais naturals a Llatinoamèrica. La mostra inclou dos projectes: “Cerro de Pasco”, un recorregut visual per la ciutat minera peruana que va ser la segona més gran del país i avui està en emergència social, i “Ciudad Juarez”, que mostra espais urbans devastats a l’haver-se convertit en el camp de batalla dels càrtels de la droga.
No només hi havia fotografies de Mèxic més contaminat per la societat i les fàbriques, sinó que també hi havia un vídeo on sortien desenes de fotografies d'habitacions i de familiars de noies assassinades o segrestades.
Tot això va ser fet per demostrar que tots aquests temes han sigut esborrats de la ment de la societat, i, per tant, són un quart paisatge.
Icons
(Exposició de Jojakim Cortis i Adrian Sonderegger)
Comissariada per Andrés Hispano
Jojakim Cortis i Adrian fan fotografies documentals i les tornem a muntar al seu estudi, incloent-hi rastres del procés de producció i els instruments utilitzats, indicant constantment que s'estan barrejant diferents nivells de realitat i que la il·lusió és només una il·lusió. Així doncs, la còpia de la còpia de la còpia de la realitat condueix a una experiència metafísica vertiginosa que confronta repetidament l'espectador amb qüestions que tenen a veure amb la percepció.
Aquesta exposició em va semblar molt original i interessant, ja que planteja la idea irracional de dubtar de tots els moments importants de la nostra realitat, mostrant un altre quart paisatge: Què és real?
